I si hi ha un Déu decebedor?

Descartes té la idea d’un Déu tot poderós que l’ha creat tal com és. Però dubta de les seves creacions i de que totes les sensacions que té siguin reals.

Fallar i equivocar-se és una imperfecció, per tant, com menys perfecte sigui el creador de l’humà, més imperfecte serà aquest que pot equivocar-se sempre. Així doncs Descartes pot dubtar de qualsevol opinió que anteriorment havia considerat com a veritable. L’ús constant d’aquestes opinions antigues fa que es converteixin en els amos de les seves creences, i fins que Descartes no sàpiga allò que són nítidament, considera que no té cap altre opció que creure-les que no pas negar-les.

Per aquesta raó creu que és preferible enganyar-se a si mateix i creure que tots aquells pensaments són falsos i imaginaris, fins que el seu judici estigui equilibrat per conèixer el camí cap a la veritat.

Dalila Romero Zenker