Descartes exposa que des de que era jove s'ha adonat que la majoria d'opinions i certeses que tenia eren perfectament dubtables i que per això "volia establir algun principi ferm i constant en la ciència". Per a fer-ho va esperar fins a tenir una certa maduresa i aribar a ser adultper poder estar segur que les conclusions que n'extreuria serien totalment indubtables i certes.
Com que examinar cada una de les opinions en particular per veure si son vertaderes o no seria una feina inacabable, Descartes es va posicionar al bàndol dels seus enemics per trobar el principi que fonamentés l'existència d'alguna cosa. Per això va establir els 5 motius dels dubte.
Podem destacar que dubta dels seus propis sentits, que són aquells amb els quals percebem les coses i que sovint ens mostra coses contradictòries. Per exemple, podem deduir que em pogut sentir quelcom quan realment són els nostres sentits que ens enganyen.
També dubta del món extern i de la certesa que es té quan un està despert, exemplificant la situació de: "Quants cops m'ha passat que somiava, al vespre, que era aquí, vestit com ara i que em trobava prop del foc, quan de fet era dintre el llit tot nu?"
Però Descartes entenem tant si està somiant com si estem dormint es basa en alguna cosa real i vertadera "I que per tant aquestes coses generals [...] no són imaginaries". Comprèn que ha d'existir alguna realitat, encara que nosaltres no creiem certa, per a que doni coma conseqüència el seu pensament quan està despert i els seus somnis quan dorm.
Paula Bernal i Olga Gómez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario