"Car jo no faig res més que anar d’una banda a l’altra, persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tant de zel com de l’ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres béns de l’home, venen de la virtut"-
Sòcrates 470 AC-399 aC
En aquest text de Sòcrates diu que el saber i la veritat ses creen mitjançant l'esforç personal i el diàleg. Per tant la tasca del filòsof indica que només podrà encaminar i mostrar el camí de la veritat que està en la nostra ànima.
El mètode socratic pretenia assolir la veritat com a resultat del diàlegi del llenguatge. Conversava amb ciutadans per assolir en coneixement de la veritat i els ajudava a trobar per ells mateixos un coneixement que ja duia a l'interior, dins de l'ànima o si més no al seu interior. En mig d'aquest diàleg realitzava unes preguntes especials utilitzant la ironia i la maièutica.
- ironia, el primer punt del mètode, consistia en una mena de joc que obligava al ciutadà a explicar-se o expressar-se mentre que ell es mostrava de manera ignorant davant de les preguntes.
- maièutica, el segon punt del mètode, mostrava ingenuïtat i anava conduint al ciutadà en forma de preguntes per dur-los a la veritat.
En conclusió, l'objectiu de Sòcrates era educar a l'home mitjançant un exercici de recerca del bé. Amb l'ús de la raó tenia com a finalitat l'ordre morals per arribar a la veritat i a l'acció correcta.
Olga Gómez Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario