PRESOCRÀTICS

1.     En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

La filosofia grega es divideix en cinc etapes:

-       Període físic o presocràtic (finals del s. VII – principis del s. V a.C.: Neix la filosofia a Milet. Amb el primer problema filosòfic de l’Arkhé, l’estrucutra físio-material de l’univers. A l’escola de Milet hi ha 3 filòsofs importants: Thales (el primer filòsof que és també el primer físic i matemàtic), Anaximandre i Anaxímenes. A la segona escola filosòfica, els Pitagòrics de la Magna Grècia pensen que l’Arkhé són els nombres. Un tercer grup es planteja el problema del canvi, apareix la qüestió de la metafísica. Dos filòsofs que destaquen són Heràclit d’Èfes i Parmènides d’Elea.

-       Període humanístic (s.V a.C.) Màxim esplendor de la cultura grega. Apareix la  democràcia com a sistema de govern. En filosofia hi ha dos grups importants: Sofistes (res no és veritat ni mentida, tot depèn de l’habilitat amb què s’argumenta), i Sòcrates (només sé que no sé res). El problema fonamental en aquest període és el Nomos (la llei).

-       Període central o ontològic (s.IV a.C.) Període més important, apareixen les dues personalitats centrals de la filosofia grega: Plató (les idees són models intel·ligibles) i Aristòtil (l’universal no està separat dels éssers concrets) . S’inicia la crisi de la polis i comencen els símptomes de la descomposició social.

-       Període Ètic (s.III a.C.) Període de crisis social i anarquia política. L’home no se sent vinculat a la ciutat, té una conducta radicalment indiviudualista. Falta confiança en la política. Hi ha tres escoles filosòfiques: Estoics (idea d’autocontrol), Epicuris (busquen la felicitat) i Cínics (consideren la societat injusta).

-       Període Religiós o Romà (s.II a.C. – s.III d.C.) Moment de la decadència de la filosofia, on Grècia queda sota l’òrbita romana. Hi ha els Neopitagòrics (recuperen la teoria Pitagòrica) i els Neoplatònics (volen recuperar el platonisme).

2.     A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al “Període Ètic”, creuen que l’home savi és el que sap assumir i acceptar el dolor amb la idea d’autocontrol.

Els neoplatònics pertanyen al “Període Religiós o Romà”, volen recuperar el platonisme i una part del vocabulari s’adapta pels cristians.

3.      En que consisteix el “pas de mites al logos” 

S’intenta evolucionar de les narracions que mai han existit històricament però sí com a símbols: els mites; a buscar expressar les veritats profundes amb un nou tipus de pensament que és el logos.

  

4.       Classificació dels mites

Es classifiquen en tres tipus:

-       Sagues: Històries dels orígens. 

-       Contes: Històries humorístiques, fantasioses, que no pretenen explicar cap veritat sinó divertir. 

-       Mites: Sobre situacions humanes tràgiques i profundes que donen lliçons comportament social i moral. 

5.      Quina és la intenció i el valor dels mites?

Intenten recollir un model per entendre algunes coses a través d’una història. Pretenen mostrar al món que hi ha una Hurbis (desmesura, excés) que s’ha de contrarestar a través de la prudència dels ciutadans (sofrosine).

6.      Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Els déus més rellevants són:

-       Apol·lo (símbol del déus de la sobirania): representa els Déus aeris, l’autocontrol, l’ordre, el seny, la moderació, la prudència, la música amb ritme, la poesia.  

-       Dionís (símbol dels déus terrestres): és el déu de la fecunditat, del joc, de la festa, del vi, del teatre, del deliri. És més propi dels esclaus.

7.     En què consisteix el “problema de l’Aletheia”

Els grecs consideren que han de destapar l’Aletheia (la veritat, el que s’amaga), però que només els déus coneixen la veritat. Més tard es va consolidar una altra mentalitat que va donar origen a la filosofia: no només els déus coneixen el món, també l’home amb esforç de la seva intel·ligència pot arribar a l’Aletheia.

8.      Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

-       Econòmic: el país és molt pobre per tant entren en contacte amb altres cultures perquè hi hagi comerç. 

-       Sociològic: cada ciutat-estat és independent i els ciutadans tenen a prop el poder polític.

-       Religiós: no hi ha confraries religioses que tinguin poder sobre les polis. Cada ciutat té la seva pròpia manera d’organitzar els cultes religiosos. 

-       Educatiu: tots els ciutadans tenen l’obligació de participar en la política de les ciutats a l’àgora (plaça pública) on debaten temes d’interès comú (guerres, impostos...). 

-       Importància de la geometria i la física: gràcies a elles el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques i geomètriques.

9.       Quina diferencia hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores? 

Tales es considera com un fundador de la racionalitat i el primer en plantejar-se el tema de l’Arkhé: reia que tota la realitat tenia l'origen en un principi únic, element a partir del qual es creen totes les coses; segons ell l’aigua perquè és fonamental en la vida, tots els processos vitals necessiten aigua.

Pitàgores en canvi, dóna un plantejament més espiritual a la veritat i fa servir l’abstracció, barreja elements místics, religiosos i científics. L’Arkhé de Pitàgores eren els nombres, deia que tenien poders màgics, simbòlics i es podien manipular. 

10 En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Heràclit deia que no hi ha res definitiu: tot flueix, tot està sempre en moviment. D’altre banda, Parmènides (pare del racionalisme radical) deia que el món físic i el canvi són pura aparença, i que l’experiència no és fiable, en canvi la raó, sí.

Dalila