PRESOCRÀTICS

Presooooo

View more presentations from DalilaZenker

Dalila Romero i Elena Sánchez.

SÒCRATES I SOFISTES

SÒCRATES I SOFISTES

View more presentations from DalilaZenker

Clàudia

SÒCRATES I SOFISTES

1.       En què consisteix el mètode socràtic?

Consisteix en seguir un camí per assolir la veritat a través del diàleg. Sòcrates creia que mitjançant el diàleg portava a una anàlisi l’ànima. El mètode consta de dues parts:

-       La ironia: es basa en que ell es mostrava ignorant davant de les preguntes que feia perquè l’interlocutor hagués d’explicar-se.

-       La maièutica: mostra ingenuïtat i guia als ciutadans cap a la veritat mitjançant les preguntes que fa.  Pretén relacionar el que un sap amb el que és vàlid per a tothom. Per aconseguir una resposta lògica i raonada seguia aquests passos:

1.    Fer una afirmació lògica i de sentit comú.

2.    Buscar les possibles excepcions d’aquesta afirmació

3.    A partir de la primera afirmació i de les excepcions s’elabora una afirmació més complerta. I aquest procediment es repeteix fins que no hi hagi excepcions.

2.       Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?

Segons Sòcrates la veritat era allò que s’engendra en cada individu a partir d’un esforç personal , i el bé l’areté: la virtut, aquell camí que recorrem de manera innata. La relació que tenen és que per arribar al bé cal conèixer la veritat, per no actuar malament. Aquell que actua malament ho fa per desconeixement de la veritat, no per maldat; en canvi, aquell que coneix la veritat només podrà fer el bé.

3.       Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates: Nihilisme ontològic, fenomenisme, subjectivisme, sensisme, convencionalisme, positivisme, relativisme i escepticisme.

	Sofistes	Sòcrates
Nihilisme ontològic	El coneixement no es pot comunicar.	Existeix una veritat absoluta.
Fenomenisme	Només existeix allò que s’ens mostra.	Existeix una veritat absoluta per tant  les coses es poden explicar.
Subjectivisme	La veritat és relativa per a cada subjecte	Només existeix una veritat.
Sensisme	El coneixement s’obté mitjançant els sentits.	La veritat absoluta s’aconsegueix a partir del raonament.
Convencionalisme	La veritat és una convenció segons cada cultura.	Només existeix una veritat.
Positivisme	Intentar aconseguir l’èxit.	Cal conèixer la veritat per actuar bé, per arribar a la felicitat.
Relativisme	La veritat és relativa segons cada subjecte.	Només s’ha de conèixer la veritat per arribar a la felicitat.
Escepticisme	La veritat absoluta no pot ser coneguda.	Només existeix una veritat absoluta.

4. Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?

 Els socràtics utilitzaven el llenguatge per comunicar-se amb altres persones i assolir la veritat mitjançant el bé. En canvi els sofistes utilitzen el llenguatge com una eina per assolir els seus objectius i els seus interessos.

5. Què en penses de l’actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

Va ser molt valent al acceptar la mort per defensar les seves idees. Convençut de que feia el correcte, creia que era millor rebre una injustícia que cometre-la. 

Dalila

El mètode Sòcratic

"Car jo no faig res més que anar d’una banda a l’altra, persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tant de zel com de l’ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres béns de l’home, venen de la virtut"-

Sòcrates 470 AC-399 aC

En aquest text de Sòcrates diu que el saber i la veritat ses creen mitjançant  l'esforç personal i el diàleg. Per tant la tasca del filòsof indica que només podrà encaminar i mostrar el camí de la veritat que està en la nostra ànima. 

El mètode socratic pretenia assolir la veritat com a resultat del diàlegi del llenguatge. Conversava amb ciutadans per assolir en coneixement de la veritat i els ajudava a trobar per ells mateixos un coneixement que ja duia a l'interior, dins de l'ànima o si més no al seu interior. En mig d'aquest diàleg realitzava unes preguntes especials utilitzant la ironia i la maièutica.

• ironia, el primer punt del mètode, consistia en una mena de joc que obligava al ciutadà a explicar-se o expressar-se mentre que ell es mostrava de manera ignorant davant de les preguntes.
• maièutica, el segon punt del mètode, mostrava ingenuïtat i anava conduint al ciutadà en forma de preguntes per dur-los a la veritat.

En conclusió, l'objectiu de Sòcrates era educar a l'home mitjançant un exercici de recerca del bé. Amb l'ús de la raó tenia com a finalitat l'ordre morals per arribar a la veritat i a l'acció correcta.

Olga Gómez Sánchez

PRESOCRÀTICS

1.     En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

La filosofia grega es divideix en cinc etapes:

-       Període físic o presocràtic (finals del s. VII – principis del s. V a.C.: Neix la filosofia a Milet. Amb el primer problema filosòfic de l’Arkhé, l’estrucutra físio-material de l’univers. A l’escola de Milet hi ha 3 filòsofs importants: Thales (el primer filòsof que és també el primer físic i matemàtic), Anaximandre i Anaxímenes. A la segona escola filosòfica, els Pitagòrics de la Magna Grècia pensen que l’Arkhé són els nombres. Un tercer grup es planteja el problema del canvi, apareix la qüestió de la metafísica. Dos filòsofs que destaquen són Heràclit d’Èfes i Parmènides d’Elea.

-       Període humanístic (s.V a.C.) Màxim esplendor de la cultura grega. Apareix la  democràcia com a sistema de govern. En filosofia hi ha dos grups importants: Sofistes (res no és veritat ni mentida, tot depèn de l’habilitat amb què s’argumenta), i Sòcrates (només sé que no sé res). El problema fonamental en aquest període és el Nomos (la llei).

-       Període central o ontològic (s.IV a.C.) Període més important, apareixen les dues personalitats centrals de la filosofia grega: Plató (les idees són models intel·ligibles) i Aristòtil (l’universal no està separat dels éssers concrets) . S’inicia la crisi de la polis i comencen els símptomes de la descomposició social.

-       Període Ètic (s.III a.C.) Període de crisis social i anarquia política. L’home no se sent vinculat a la ciutat, té una conducta radicalment indiviudualista. Falta confiança en la política. Hi ha tres escoles filosòfiques: Estoics (idea d’autocontrol), Epicuris (busquen la felicitat) i Cínics (consideren la societat injusta).

-       Període Religiós o Romà (s.II a.C. – s.III d.C.) Moment de la decadència de la filosofia, on Grècia queda sota l’òrbita romana. Hi ha els Neopitagòrics (recuperen la teoria Pitagòrica) i els Neoplatònics (volen recuperar el platonisme).

2.     A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al “Període Ètic”, creuen que l’home savi és el que sap assumir i acceptar el dolor amb la idea d’autocontrol.

Els neoplatònics pertanyen al “Període Religiós o Romà”, volen recuperar el platonisme i una part del vocabulari s’adapta pels cristians.

3.      En que consisteix el “pas de mites al logos” 

S’intenta evolucionar de les narracions que mai han existit històricament però sí com a símbols: els mites; a buscar expressar les veritats profundes amb un nou tipus de pensament que és el logos.

  

4.       Classificació dels mites

Es classifiquen en tres tipus:

-       Sagues: Històries dels orígens. 

-       Contes: Històries humorístiques, fantasioses, que no pretenen explicar cap veritat sinó divertir. 

-       Mites: Sobre situacions humanes tràgiques i profundes que donen lliçons comportament social i moral. 

5.      Quina és la intenció i el valor dels mites?

Intenten recollir un model per entendre algunes coses a través d’una història. Pretenen mostrar al món que hi ha una Hurbis (desmesura, excés) que s’ha de contrarestar a través de la prudència dels ciutadans (sofrosine).

6.      Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Els déus més rellevants són:

-       Apol·lo (símbol del déus de la sobirania): representa els Déus aeris, l’autocontrol, l’ordre, el seny, la moderació, la prudència, la música amb ritme, la poesia.  

-       Dionís (símbol dels déus terrestres): és el déu de la fecunditat, del joc, de la festa, del vi, del teatre, del deliri. És més propi dels esclaus.

7.     En què consisteix el “problema de l’Aletheia”

Els grecs consideren que han de destapar l’Aletheia (la veritat, el que s’amaga), però que només els déus coneixen la veritat. Més tard es va consolidar una altra mentalitat que va donar origen a la filosofia: no només els déus coneixen el món, també l’home amb esforç de la seva intel·ligència pot arribar a l’Aletheia.

8.      Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

-       Econòmic: el país és molt pobre per tant entren en contacte amb altres cultures perquè hi hagi comerç. 

-       Sociològic: cada ciutat-estat és independent i els ciutadans tenen a prop el poder polític.

-       Religiós: no hi ha confraries religioses que tinguin poder sobre les polis. Cada ciutat té la seva pròpia manera d’organitzar els cultes religiosos. 

-       Educatiu: tots els ciutadans tenen l’obligació de participar en la política de les ciutats a l’àgora (plaça pública) on debaten temes d’interès comú (guerres, impostos...). 

-       Importància de la geometria i la física: gràcies a elles el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques i geomètriques.

9.       Quina diferencia hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores? 

Tales es considera com un fundador de la racionalitat i el primer en plantejar-se el tema de l’Arkhé: reia que tota la realitat tenia l'origen en un principi únic, element a partir del qual es creen totes les coses; segons ell l’aigua perquè és fonamental en la vida, tots els processos vitals necessiten aigua.

Pitàgores en canvi, dóna un plantejament més espiritual a la veritat i fa servir l’abstracció, barreja elements místics, religiosos i científics. L’Arkhé de Pitàgores eren els nombres, deia que tenien poders màgics, simbòlics i es podien manipular. 

10 En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Heràclit deia que no hi ha res definitiu: tot flueix, tot està sempre en moviment. D’altre banda, Parmènides (pare del racionalisme radical) deia que el món físic i el canvi són pura aparença, i que l’experiència no és fiable, en canvi la raó, sí.

Dalila

Escoles presocràtiques

• Escola de Milet:
• Concep a la matèria com vivent (hilozoisme)
• Per Tals l'arkhé és l'aigua.
• Per Anaximandre és el ápeiron (l'indeterminat).
• Per Anaxímenes és l'aire.

•  Escola Pitagòrica:
• L'ànima és immortal
• El número és el principi de les coses.
• L'ordre dels números és l'ordre real.
• Tot sorgeix de la contraposició del parell-imparell, il · limitat-límit.
• El món és la combinació harmònica dels nombres.
• Les coses mateixes són nombres
• Mitjançant la purificació del cos i l'ànima, aquesta aconsegueix un equilibri intern, i torna, després de la mort, al seu estat primitiu.  

• Monisme Dinàmic d'Heràclit:
• Tot és esdevenir
• El Logos és la raó intrínseca de l'esdevenir.
• La lluita de contraris és la llei del Logos
• La unitat i l'harmonia són la lluita mateixa
• La raó humana és un moment del Logos Universal.
• Les lleis positives són encarnacions imperfectes del mateix
• L'home ha de conèixer la naturalesa i viure d'acord amb ella.  

• Escola eleática:
• Identifiquen ser i pensar
• L'ésser és un, immutable i etern
• No existeix el no-ser (no-res), ni l'esdevenir

Aquests són les diferents classes d'escoles que hi van haver-hi. Quina d'aquestes creieu que és la més actual?

Elena Sánchez.

El mite de la caverna

Aquest es un vídeo que he trobat per internet,  explica el mite de la caverna de Plató que hem treballat a classe aquests dies. El penjo perquè ens pot ser útil per entendre'l millor, ja que ho explica bastant bé.

No només explica el mite, sinó que també explica la interpretació que se li dona, es a dir el simbol que representa cada cosa, com per exemple el presoner que escapa i aconsegueix veure el món real, i que pertant ha de guiar els altres cap a aquest nou món representa el simbol del filòsof.




Clàudia

Acudit sobre el mètode socràtic

Com podem recordar Sòcrates no va escriure mai, sinó que ell es dedicava a anar pel carrer, ensenyant a la gent a buscar la veritat. El seu mètode consistía en fer preguntes iròniques amb la finalitat de fer veure a aquelles persones que realment en sabien menys del que creien.

Aquesta binyeta fa referencia a aquest momento en que Sòcrates anava pels carrers a preguntar a la gent.

Elena Sánchez.

Breu biografía de Sócrates

Aquest vídeo ens parla sobre la vida de Sòcrates, sobre tot allò que hem estudiat a classe. El penjo aquí perquè crec que està molt ben explicat i ens pot ajudar a estudiar de cara a l'examen.




Clàudia.

Frases de Sòcrates

• Desciende a las profundidades de ti mismo, y logra ver tu alma buena. La felicidad la hace solamente uno mismo con la buena conducta. (Felicidad)
• El amigo ha de ser como el dinero, que antes de necesitarlo, se sabe el valor que tiene. (Amistad)
• Los jóvenes hoy en día son unos tiranos. Contradicen a sus padres, devoran su comida, y le faltan al respeto a sus maestros. (Juventud)
• La verdadera sabiduría está en reconocer la propia ignorancia. (Sabiduría)
• Habla para que yo te conozca. (Hablar)
• Las almas ruines sólo se dejan conquistar con presentes. (Maldad)
• Cuatro características corresponden al juez: Escuchar cortésmente, responder sabiamente, ponderar prudentemente y decidir imparcialmente. (Justicia)
• El orgullo engendra al tirano. El orgullo, cuando inútilmente ha llegado a acumular imprudencias y excesos, remontándose sobre el más alto pináculo, se precipita en un abismo de males, del que no hay posibilidad de salir. (Orgullo)
• Yo sólo sé que no sé nada. (Sabiduría)
• Sólo hay un bien: el conocimiento. Sólo hay un mal: la ignorancia. (Conocimientos)

Aquestes són algunes de les frases que Sòcrates va dir en el seu moment, són frases referencials que si ens parem a mirar-les trobarem alguna o més d'una amb la que ens sentim identificats. Quina o quines creieu que són més rellevants? Perquè? 

Elena Sánchez.